Tossa de Mar

Tossa de Mar és una vila i municipi de la comarca de la Selva, anomenada simplement Tossa fins al 1985: 38,58 km² a 5 metres d’altitud, a la vora de la mar Mediterrània. És una part de l’anomenada Selva Marítima i —a tocar de les comarques del Baix Empordà i el Gironès— limita amb els municipis de Lloret de Mar, Vidreres, Caldes de Malavella, Llagostera i Santa Cristina d’Aro. Tossa de Mar és una de les poblacions emblemàtiques de la Costa Brava: la bellesa de les seves platges i boscos, i del seu patrimoni històric i cultural, fan d’aquell indret un punt de referència obligat per al turisme.

Anomenada Torsa a l’edat mitjana i Turissa en un mosaic romà de la localitat, Joan Coromines relaciona aquella Turissa amb la Turissa de l’Itinerari d’Antoní —Iturissa a Pomponi Mela i Ptolemeu—, al nord de Pamplona, coneguda per les seves aigües termals: tots aquells topònims es relacionen clarament, segons Coromines i Manuel Anglada, amb el basc iturri, ‘font’. Pel que fa a la terminació, issa, Coromines especula, sense decidir-se, amb diverses possibilitats, des d’un hipotètic il·liri -issa, que seria ‘ciutat’, a un sufix ibèric -esa o -isa present, per exemple, en Montesa, Manresa o Gandesa, i relacionat amb el basc -iza.

La presència humana a la vall de Tossa ha estat confirmada pels jaciments arqueològics excavats a la zona del Massís de Cadiretes, com el paradolmen de Pedra Sobre Altra o el Paradolmen d’en Garcia, alguns dels quals han estat datats entre el 2500 aC i el 1800 aC. Les descobertes de la vil·la romana dels Ametllers —i, més modernament, les del Mas Carbotí i Ses Alzines— confirmen l’ocupació romana de l’indret.

Dels vuitanta elements catalogats, el Mas Salionç, del segle XVI, el Museu Municipal, del XX, l’Hospital de Sant Miquel i el recinte emmurallat amb el castell són béns d’interès cultural.