Santa Cristina d'Aro

Santa Cristina d’Aro és un municipi de creació recent fet amb peces antigues. Formava part, com a ens local, de la batllia de la Vall d’Aro, amb seu a Castell d’Aro, que a primers del segle XIX va esdevenir municipi constitucional; el 1858 es va formar el municipi actual segregant de Castell d’Aro quatre termes: Bell-lloc, Santa Cristina, Solius i Romanyà de la Selva. Santa Cristina va ser escollida com a cap per la seva posició al centre de la Vall d’Aro i prop de les vies de comunicació amb Sant Feliu de Guíxols i Girona. Són 67,55 km² del Baix Empordà a trenta metres d’altitud.

El terme és un dels més rics en megalitisme de la comarca. Hi ha el dolmen de la Cova d’en Daina, a Romanyà de la Selva, el dolmen del Mas Bou-serenys i els menhirs de la Murtra, de Can Llaurador i de la Creu d’en Barraquer, també anomenat del Terme Gros, a més de la cova dels Moros i la cova Sa Tuna. El paisatge el formen el massís de l’Ardenya, el de les Gavarres i la serra de les Comes.

A banda del cap de municipi, el terme inclou el poble medieval de Romanyà de la Selva i el de Solius, amb el seu castell, declarat bé d’interès cultural igual que la Cova d’en Daina. Dels 65 elements catalogats, la majoria són masies —Mas Pla, del segle XVI, Can Tapioles, Mas Sant Josep i Mas Vicenç, del XIX— i n’hi consten també dues estacions de ferrocarril i dues creus de terme.

El municipi té dos museus poc habituals. La Casa Màgica, en una masia catalana del 1850, allotja des del 2002 una col·lecció dedicada a la il·lusió i la curiositat, i el Museu de la Sarsuela Enrique Sacristán reuneix llibrets, vestuari, cartells i fotografies del gènere líric, vinculats a la vida del baríton que li dona nom.

A Bell-lloc va néixer Baldiri Reixac i Carbó (1703-1781), religiós i pedagog, una de les figures importants de la cultura catalana del segle XVIII.