Lloret de Mar

Lloret de Mar és una ciutat de la Selva, dins de la Selva Marítima, al sud de la Costa Brava: 48,71 km² a 5 metres d’altitud. Judicialment forma part de Blanes i de la demarcació electoral de Santa Coloma de Farners. Pionera en el turisme europeu dels anys cinquanta del segle XX, s’ha convertit en una destinació de turisme de masses important: juntament amb Blanes i Tossa de Mar conforma una unitat territorial i turística que acull més de 80.000 residents i 1.500.000 turistes a l’any.

Els romans van anomenar Lauretum el que avui coneixem com a Lloret de Mar, a causa de la quantitat de llorers que hi devia haver en aquella època; de la seva petjada en resten el sepulcre romà, que data del segle II, i la bòbila romana de Fenals. El lloc és esmentat per primera vegada en un text l’any 966 com a Lauredo: es tracta d’una donació de la vall de Tossa que es fa al monestir de Ripoll i que, en assenyalar les afrontacions, diu que per part de ponent té els seus límits in termino de Loredo. La població va formar part del comtat de Girona i va canviar diverses vegades de mans fins a integrar-se a la baronia de Llagostera.

Els primers pobladors de Lloret van ser els indígets, una de les tribus dels ibers que habitaven la Catalunya actual, i d’aquell passat destaquen els jaciments de Montbarbat, del Puig de Castellet i del Turó Rodó.

Dels 72 elements catalogats, Can Grassot, el castell de Sant Joan de Lloret i els Jardins de Santa Clotilde són béns d’interès cultural, i n’hi consten catorze cases i cinc mausoleus.