Llagostera

Llagostera té el terme més gran del Gironès: 76,38 km² a 160 metres d’altitud, que comprenen part del massís de les Gavarres al nord i el de les Cadiretes al sud, amb predomini de boscos de suros, roures i pins. Hi passen les rieres de Gotarra i Banyaloques, que se’n van a l’Onyar, i el Ridaura, que va al mar.

El poblament és molt desigual: el 70% de la població viu al nucli urbà, al voltant de l’església de Sant Feliu, que s’alça en un turó, i l’altre 30% viu disseminat en deu veïnats i set urbanitzacions. Als veïnats de Panedes, Llobatera, Sant Llorenç i la Mata hi ha masies antigues i importants.

El primer document on apareix el municipi és del 855, en la confirmació dels béns del monestir de la Grassa per Carles el Calb. A l’edat moderna la indústria surotapera hi va tenir un pes destacat i el tren que anava de Girona a Sant Feliu hi feia parada; en aquell període també es va donar un conflicte entre veïns i hisendats per l’ús comunal dels boscos.

Dels 68 elements catalogats, la Casa de les Vídues —renaixentista, del segle XVI— i els castells de Llagostera i de Montagut són béns d’interès cultural; la resta són sobretot masies, cases i jaciments arqueològics. Al poble hi ha també l’església gòtica de Sant Feliu, el centre d’interpretació de Can Caciques i el Museu Vilà, i entre les tradicions culturals hi destaca la Fira del Bolet.