Vidreres

Vidreres és una vila i municipi català al sud-est de la comarca de la Selva: 48,05 km² a 93 metres d’altitud, i està format pels nuclis de Vidreres i Caulès.

El nom de Vitrariis apareix al segle XII i significaria «vidrieria» o «vitralleria», però no se sap l’origen o el perquè d’aquell nom; cal també tenir en compte la semblança amb vitraria, nom llatí de l’herba anomenada Morella roquera. Durant el segle XVIII, quan dominava el castellà, i també durant l’època del franquisme, en què els topònims catalans eren prohibits, s’escrivia Vidreras, i el nom correcte va ser restablert el setembre de 1981.

En el terme municipal s’han fet troballes en superfície de material lític pertanyent al Paleolític inferior i mitjà, amb una datació entre el 400.000 i el 35.000 aC, sobretot al veïnat de les Bòries i a prop de la urbanització de la Goba. Però la troballa prehistòrica més important es va produir l’any 1999, amb la necròpolis del Pi de la Lliura, a la zona de Caulès: es tracta d’un cementiri d’urnes amb restes de persones incinerades, i el jaciment data de l’acabament de l’edat del bronze, entre el 850 i el 550 aC. Cap al segle VII es consolida a les terres catalanes la cultura ibèrica, integrada per diversos pobles, i tot apunta que Vidreres estaria a la frontera entre els indicets, que habitaven a l’Empordà, i els ausetans, que poblaven la zona de Vic.

Amb l’arribada dels romans a Catalunya el 218 aC va desaparèixer la cultura ibèrica. Els romans van romandre al Principat fins al 476, quan van ser substituïts pels visigots; cap al 720 el territori va ser ocupat pels musulmans, però hi van romandre poc, i així el 785 els carolingis ocupen Girona.

Dels cinquanta-vuit elements catalogats, el castell de Sant Iscle, del segle XII, i la Torre Llobet, del XV, són béns d’interès cultural.