Sant Feliu de Guíxols

Sant Feliu de Guíxols és una ciutat de la Vall d’Aro que deu el nom a una llegenda i a un monestir. Són 16,23 km² arran de mar, amb una densitat de 1.420,8 habitants per quilòmetre quadrat.

Les dades més antigues de presència humana al terme són de fa més de dotze mil anys: pels volts de l’actual mas Ribot s’hi han trobat estris de pedra del paleolític. Del neolític hi ha sepultures i peces de sílex a la zona de Vilartagues, i entre el 2200 i el 1800 aC les muntanyes veïnes van acollir comunitats que hi van deixar dòlmens i menhirs, el més famós dels quals és la cova d’en Daina, a Romanyà de la Selva. Al segle V aC un poblat iber es va instal·lar a la punta dels Guíxols, el promontori que divideix la badia en dues parts i que aleshores, amb el mar molt més endins, tenia una posició defensiva òptima. Amb la romanització, cap a final del segle I, la població va anar baixant al pla, prop de la riera de les Comes, i el lloc va continuar habitat fins al segle VII.

D’aquella època és la llegenda de Sant Feliu l’Africà, segons la qual el màrtir cristià va ser llançat al mar des del cim de la punta dels Guíxols. D’aquí ve la tradició del jovent ganxó de llançar-s’hi al crit de «Valga’ns Sant Feliu!» i creuar nedant l’esquerda natural de sota el penya-segat, des de la platja de Calassanç a la de ponent. Els goigs del màrtir ho canten: «Des dels Guíxols sou llançat / al mar, amb una gran mola. / Un àngel des del cel vola / i a la platja us ha portat / que en honra vostra es diu / Calassanç des d’aquell dia.»

Cap a l’any 940 es va fundar el monestir benedictí a l’altre cantó de la riera, sota l’advocació del mateix màrtir, i així es van unir per sempre els dos noms. Del conjunt destaquen les dues torres que el flanquegen, la del Fum i la del Corn, i la Porta Ferrada, un llenç de paret de dos pisos format per tres grans arcades de ferradura sobre quatre columnes cilíndriques de la qual encara no se sap del cert quina funció tenia.

El 968 el rei franc Lotari va lliurar a l’abat Sunyer el diploma que ratificava els béns del monestir: els llocs de Guíxols, Fenals, Biert-Romanyà, la vall del Ridaura, Bell-lloc i part de Calonge. El 985 el monestir va patir els efectes de l’atac d’Almansor a Barcelona, i els conflictes entre els monjos i la població van portar a una segona ratificació dels béns per part de la comtessa Ermessenda de Carcassona.

Dels 53 elements catalogats de la ciutat, la muralla està protegida com a bé cultural d’interès nacional, i són béns d’interès cultural el monestir, el castell de Sant Elm, el Casino La Constància i el molí de les Forques.