Blanes

Blanes és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca de la Selva, cap de la batllia de Blanes: 17,66 km² a 13 metres d’altitud, vora la Tordera i la mar Mediterrània. És la capital de la subcomarca de la Selva Marítima, i la vila dona entrada a la Costa Brava des de les comarques barcelonines.

La presència humana en el territori de l’actual terme possiblement es remunta a la prehistòria, així ho fan pensar diverses referències de troballes d’indústria lítica. Tanmateix, les primeres notícies clares sobre els pobladors de la contrada es refereixen a una societat ibèrica preromana: els ibers de la tribu dels indígets eren la població autòctona d’aquella àrea, i s’estructuraven ocupant les elevacions més estratègiques del territori, on hi bastien poblats emmurallats. Hauria existit un nucli de població situat en el vessant sud de la muntanya de Sant Joan i, per les restes trobades, al cim hi hauria hagut un lloc de guaita que servia per comunicar-se amb els altres poblats de la zona, com ara el de Mont Barbat, del qual possiblement depenien.

Marc Porci Cató arriba el 195 aC per conquerir aquelles terres als indígenes, i especialment durant el segle I es comença a romanitzar, i la població autòctona i la itàlica tendirien a barrejar-se progressivament. La situació estratègica de la vila, entre la desembocadura de la Tordera i la badia natural, va fer que esdevingués un indret estratègic per a l’arribada de mercaderies marítimes i per a la seva redistribució cap a l’interior: l’aparició de restes de zona portuària, magatzems, tallers, vil·les o una necròpolis així ho indiquen.

Dels seixanta-dos elements catalogats, el castell de Sant Joan, el castell palau dels Vescomtes de Cabrera i l’ermita de Santa Bàrbara són béns d’interès cultural, i l’església de Santa Maria, del segle XV, i la Font gòtica estan protegides com a béns culturals d’interès nacional.