Riudecanyes

Riudecanyes va ser la capital administrativa d’una baronia. Són 17,1 km² del Baix Camp a 195 metres d’altitud, al vessant meridional del Puig Marí i a l’oriental de la serra de l’Argentera, i el poble sembla haver-se format a partir de la carta de població que Ramon Berenguer IV va lliurar a Cambrils el 1152, on ja es parla d’un torrent «qui est iuxta Rivum de Canes». L’historiador Eduard Toda indica que el 1162 hi havia un castell del qual no queda cap resta.

La baronia d’Escornalbou va néixer quan, entre 1162 i 1170, Alfons el Cast va lliurar a Albert de Castellvell el paratge deshabitat d’Escornalbou amb tres condicions: que el fortifiqués, que se n’encarregués del poblament i que hi construís un convent de canonges dedicat a Sant Miquel i sotmès a la cúria de Tarragona. El conjunt incloïa els termes de Colldejou, Vilanova d’Escornalbou, Riudecanyes, Duesaigües, Pradell de la Teixeta, la Torre de Fontaubella, l’Argentera i alguns llocs menors. Des del 1339 Riudecanyes va participar a la Comuna del Camp i va esdevenir seu de la baronia: el governador, primer un canonge i més endavant un advocat, hi tenia el tribunal amb els notaris i els escrivans, i quan la baronia va quedar en mans de l’església van ser els arquebisbes qui nomenaven els administradors.

El 1442 l’arquebisbe Domènec Ram hi va establir un molí fariner, i entre 1546 i 1644, com a mínim, hi va funcionar una botiga de blat. El 1640 el comú es va declarar a favor de la Generalitat en la revolta contra Felip IV, i el 1645 els veïns es queixaven dels maltractes i desperfectes que hi causaven les tropes castellanes; el 1710 la vila es va refermar a favor de l’arxiduc Carles d’Àustria. A començament del segle XVIII ja tenia hospital, un molí fariner i un de draps, i hi treballaven teixidors i paraires; el 1849 hi havia sis molins fariners moguts per l’aigua de la riera. El principal conreu era la vinya, i el poble tenia fama de fer bon blat i bon vi.

L’edifici més destacable del terme és el monestir d’Escornalbou, que malgrat les nombroses reformes conserva traces romàniques com l’església i la portalada. L’església parroquial de Sant Mateu la va començar el 1582 Joan Santfeliu, procedent de Cambrils, i es va acabar el 1598; és renaixentista, amb un campanar de dos cossos i vint-i-cinc metres d’alçada, i el 1936 se’n va destruir el retaule major, datat el 1602. A prop del poble hi ha l’embassament de Riudecanyes, el projecte del qual, dissenyat per Gaietà Úbeda i Sarrachaga, es va aprovar el 1903, amb la primera pedra col·locada l’any següent.