L'Argentera

L’Argentera és un municipi del Baix Camp de 10,12 km² a 344 metres d’altitud.

S’ha proposat que va ser fundat pels romans, que hi van explotar la galena. Abandonat més tard, va ser part de les terres donades vers el 1162 a Albert de Castellvell, senyor de Siurana des del 1153, el qual les va infeudar al monestir de Sant Vicenç de Pedrabona, al Garraf. El 1180 un terç de les terres de Sant Marcel i la Vall de Porrera, que incloïen les de l’Argentera, va ser donat pel rei a Pere de Deu, i llavors se l’anomena «Illas Argentera», confirmant a més la cessió d’Albert de Castellvell al monestir. Aquella dualitat de cessions va provocar diferències resoltes el 1203: el monestir en va restar propietari —i més tard va cedir el terme a la Cartoixa d’Escaladei— i Pere de Deu en va fer renúncia.

El poble existia ja el 1178 i s’hi havia construït una església romànica que amb el temps va quedar al mig del poble i va ser abandonada, quedant rodejada pel cementiri; va ser redescoberta el 1918 per Eduard Toda i Güell, que la va comprar per utilitzar-ne els materials per a la restauració del castell d’Escornalbou. Al segle XIII el lloc va quedar integrat dins la baronia d’Escornalbou i el 1339 va passar a formar part de la Comuna del Camp.

El 1348 l’arquebisbe de Tarragona Sanç López de Ayerbe, baró d’Escornalbou, va contractar l’explotació de plom i argent al Puig Rodó, i durant uns 50 anys les mines van estar en explotació; en aquella època les esglésies de Duesaigües i les Valls eren sufragànies de l’Argentera. A finals del segle XVIII el poble va arribar a les 219 persones.

El municipi només té dos elements catalogats: un molí hidràulic i una església.