Duesaigües

Duesaigües és un municipi de la comarca del Baix Camp: 13,58 km² a 268 metres d’altitud. Limita amb els termes d’Alforja, Riudecols, Riudecanyes, l’Argentera i Pradell de la Teixeta.

L’església parroquial és d’estil renaixentista i està dedicada a Santa Maria. Està documentat que ja existia al segle XIV, però va ser renovada sobre l’antiga amb el permís de l’arquebisbe i beneïda el 26 de setembre de 1753, diada dels patrons sant Cosme i sant Damià. La festa major se celebra el 15 d’agost en honor de l’Assumpció de la Mare de Déu, tot i que abans se celebrava per sant Cosme i sant Damià, els 26 i 27 de setembre, diada dels Sants Metges, que són els patrons del poble.

En el punt de confluència del terme amb el de l’Argentera i el de Riudecanyes hi devia haver l’antic lloc de Vilamanya, integrat a la baronia d’Escornalbou, que segons Toda era d’origen romà, cosa que no ha estat demostrada per troballes arqueològiques. Vilamanya va ser comprada juntament amb el mas de la Trilla i el castell d’Escornalbou pel vicecònsol britànic a Tarragona, John Bridgman, el 1843, i a principis del segle XIX un terratrèmol va badar la volta de l’església del castell d’Escornalbou.

Duesaigües va formar part des de finals del segle XII de la baronia d’Escornalbou, que més tard, al segle XIII, va passar a pertànyer a l’arquebisbat de Tarragona. El 1354 l’arquebisbe Arnau Sescomes va concedir a Duesaigües autorització per construir una església, amb fonts baptismals i fossar, per a ells i per al lloc de Valls, del terme d’Escornalbou, ja que fins aquell moment els vilatans anaven a l’església de l’Argentera.

El municipi només té cinc elements catalogats: una casa, un forn de calç, un safareig, una església i un viaducte ferroviari.