Montbrió del Camp

Montbrió del Camp és un municipi del Baix Camp de 10,7 km² a 132 metres d’altitud, entre la riera de Riudecanyes i la d’Alforja.

Les primeres referències històriques corresponen al moment en què Hug de Cervelló, arquebisbe de Tarragona, va cedir el lloc a Guillem de Jorba perquè hi construís un castell, tot i que es desconeix la data exacta d’aquella donació. El 1186 Jorba va cedir part d’aquell territori a l’arquebisbe Berenguer de Vilademuls, i més endavant els drets sobre les terres van tornar a la corona.

El 1328 el poble va arribar a un acord amb Cambrils per a la vigilància de la costa, i el 1406 va participar en la construcció de les muralles d’aquella vila, amb la qual es va afranquir de la senyoria arquebisbal per un preu conjunt de 3.000 florins i va passar a ser de nou un lloc reial. Va formar part de la Comuna del Camp des del 1563 fins al 1710, any en què es va refermar a favor de l’arxiduc Carles d’Àustria. El 1640, després de forçar el Coll de Balaguer, el marquès de los Vélez va ocupar Montbrió mentre es dirigia a Cambrils, on va tenir lloc la batalla de Cambrils.

El 1868, amb la revolució de setembre, el poble s’hi va afegir ràpidament per constituir una Junta Revolucionària, i a les eleccions de 1869 hi van guanyar els federals; el 1873, a la darrera carlinada, el capitost carlí Cercós va ocupar el poble per cobrar-hi la contribució. Cal remarcar que el 1855, com en altres pobles de la comarca, s’hi practicava la indústria tèxtil a domicili, que depenia de Reus: la majoria de telers existents pertanyien a l’industrial reusenc Leopold Suqué.

Dels onze elements catalogats, la Torre de la Closa i la Torre del Mas de l’Hereu estan protegides com a béns culturals d’interès nacional.