Botarell

De Botarell, al Camp en van fer una dita: «Botarell, vila xica i gran castell». El castell, construït al segle XVI, encara era dempeus el 1846 segons Madoz, i avui només en queden alguns indicis dels murs. Són 11,95 km² del Baix Camp a 196 metres d’altitud.

El poble apareix documentat per primera vegada a l’acta de població concedida a Siurana el 1153, tot i que l’origen se n’ha situat en una alqueria sarraïna. El 1173 el torna a citar la donació d’Alforja que l’arquebisbe Guillem de Torroja va fer a Ramon de Ganagot, i el 1184 l’arquebisbe Berenguer de Vilademuls va cedir el terme a Berenguer de la Bisbal i la seva muller amb la condició de repoblar-lo, reservant-se l’església els delmes.

Botarell va formar part de la Comuna del Camp almenys des del 1339. El 1391 el rei Joan I va vendre a l’arquebisbe tots els drets que la monarquia hi tenia i les jurisdiccions van quedar unificades, tot i que la justícia civil l’administrava el batlle, nomenat pel senyor, i la criminal era del veguer. Aquell batlle, almenys des del 1411, ho era també de Vinyols i els Arcs i cobrava del bisbe Pere de Sagarriga un salari de cinquanta sous l’any. Al segle XVI les terres van passar al tarragoní Miquel de Montargull, i durant la guerra dels Segadors la senyoria va anar al primer marquès de Tamarit, Francesc de Montserrat i Vives; els marquesos van conservar els drets sobre el poble fins al segle XIX. A la Guerra del Francès el poble va ser obligat a donar bagatges a les tropes napoleòniques, i el 1836, durant la primera carlinada, els carlins van cremar l’edifici de l’ajuntament i el de la presó.

L’església parroquial de Sant Llorenç és renaixentista i es va construir abans del 1573: una nau sense cúpula, amb cor i un campanar de planta rectangular excepte el darrer pis, que és octogonal i coronat amb una cúpula. No en queda cap retaule, perquè van ser destruïts el 1936.

Els masos del terme valen la visita. El mas d’en Duran feia de centre de la batllia i encara hi és visible el calabós, amb forns i molins incorporats, pintures murals algunes del segle XVIII i un antic oratori. El mas d’en Perdiu el va reformar l’arquitecte modernista Joan Rubió i Bellver, amb una xemeneia exterior i una llar de foc de ceràmica vidriada al menjador, i dins el poble hi ha el mas del Gerro, de regust modernista, del 1915.

La festa major se celebra a l’agost, per Sant Llorenç, i el 3 de febrer es beneeixen els blaiets, que segons la tradició protegeixen del mal de coll.