Pallejà

Pallejà és a la banda dreta del Llobregat, en un terme de 8,3 km² format per tres nuclis: Pallejà, la Magina i Fontpineda.

El lloc segurament ha estat habitat des d’època romana i no degué quedar abandonat del tot ni durant les invasions ni en la primera conquesta als sarraïns. La villa Palaiano està documentada el 910, i el comte Miró de Barcelona, pel seu testament del 965, va donar l’església de Santa Eulàlia de Pallejà a la seu de Barcelona. A l’edat mitjana el lloc pertanyia al terme, i després baronia, del castell de Cervelló, i la quadra de Pallejà va ser al segle XIII dels Clariana: el 1316 Pere de Clariana, fill de Guerau, va vendre per deu mil sous la seva casa i el senyoriu a Guillem Olomar, jutge de la cúria reial de Barcelona, ambaixador i conseller reial.

Els Olomar van posseir la casa de Pallejà fins al 1392, quan Aldonça Olomar es va casar amb Ramon de Torrelles, conseller i cambrer major del rei Martí, senyor de Rubí, de Torrelles de Llobregat i, des del 1405, de la Roca del Vallès: els dos termes van quedar units.

De vint elements catalogats, el castell de Pallejà és bé d’interès cultural, i n’hi consten també vuit masies, un molí hidràulic i un forn de calç. La festa major és per Santa Eulàlia, i els gegants del poble són la Laieta i el Martí, acompanyats de l’Oleguer i la Clara.