Molins de Rei

Molins de Rei porta els molins al nom perquè d’allà ve el poble: el 1188 el rei Alfons II va confiar la construcció d’uns molins a un tal Joan, dit «dels molins», i un cop fets van quedar, per decisió reial, sota la responsabilitat de Bernat el Ferrer. Són 15,94 km² a la riba esquerra del Llobregat, des de la plana al·luvial fins als contraforts occidentals de Collserola.

El nom oficial ha canviat dues vegades, sempre per motius polítics i sempre breument. Amb la Primera República, el 1873, va adoptar el de Molins del Pont, derogat un any i escaig més tard amb la Restauració borbònica; durant la Guerra Civil va passar a dir-se Molins de Llobregat, seguint la política d’eliminar dels topònims les referències monàrquiques o religioses. La denominació es va catalanitzar definitivament per resolució de la Generalitat del 4 de juny de 1981.

Hi ha poblament prehistòric continuat des del paleolític: a la riba del Llobregat s’han descobert eines de la indústria de còdols, i a la cova de l’Or de Santa Creu d’Olorda hi ha restes neolítiques i un hàbitat que arriba fins a l’edat del ferro. D’època ibèrica són els poblats del puig d’Olorda, de la plaça de les Bruixes i de les Argiles, amb origen al segle IV aC. Dels 54 elements catalogats, són béns d’interès cultural l’església de Sant Pere del Romaní, del segle XI, el castell de Castellciuró i el palau dels Requesens.