Cervelló

Cervelló va donar nom a un dels grans llinatges nobiliaris catalans. El seu castell guardava el camí d’Ordal, que duia al Penedès, i vigilava la frontera amb els sarraïns dins la línia de castells que s’aixecava al llarg del Llobregat; està documentat a principis del segle X, quan encara pertanyia al comte de Barcelona. El 992 els comtes Ermengol i Ramon el van vendre, amb les seves possessions, a Ènnec Bonfill, i la nissaga va néixer quan Hug de Gurb es va casar amb l’hereva del castell, Eliarda, filla d’Ènnec: va ser Hug I de Cervelló. El 1382 Guillem Ramon de Montcada i de Peralta va intercanviar amb Pere II d’Urgell la baronia de Cervelló i les viles de Sant Vicenç dels Horts i Piera per la meitat de les baronies de Bunyol, Xiva i Xestalgar.

Del nom se n’ha discutit l’origen fins al punt que Coromines es va rectificar a si mateix: havia escrit al seu diccionari etimològic que venia del llatí Servilius, i més tard, a l’Onomasticon Cataloniae, va concloure que prové d’un Cervilione, nom llatí possiblement adaptat d’un de celta, perquè els noms d’arrel carv- són propis d’aquella llengua.

Són 24,1 km² del Baix Llobregat a 122 metres d’altitud, i el municipi va perdre territori fa poc: el 1998 se’n va segregar el poble de la Palma, que va passar a dir-se la Palma de Cervelló. Al terme hi ha restes del neolític a l’entorn del temple romànic de Santa Maria de Cervelló i les Penyes del Rector, poblats de l’edat del bronze al lloc on després es va aixecar el castell i, a l’est, el poblat ibèric del Puig Castellar, que dominava l’entrada de la vall i el riu.

La derrota del 1714 va marcar el final d’una època: una de les primeres conseqüències va ser la destrucció del castell per ordre de Felip V. A partir del 1763, amb la construcció de la carretera reial de Barcelona a València per ordre de Carles III, es va anar formant el nucli agrupat de Cervelló, que fins aleshores havia estat un poble dispers de masies i cases pairals, dedicat a una agricultura mancada de recursos i amb poca indústria tret d’algunes pedreres de moles i carreus i uns molins fariners i paperers.

Dels 86 elements catalogats del municipi, l’església de Santa Maria de Cervelló i la seva creu de terme estan protegides com a béns culturals d’interès nacional, i són béns d’interès cultural les ruïnes del castell, l’església de Sant Ponç de Corbera, del segle XI, i la Torre del Telègraf d’Ordal, del XIX.