Sant Andreu de la Barca

Sant Andreu de la Barca és a la dreta del Llobregat, entre Martorell, Castellbisbal, Castellví de Rosanes i Corbera: 5,5 km² damunt la cubeta de Sant Andreu de la Barca, un dels aqüífers més importants de Catalunya. El terme el delimiten el riu i dues rieres, la del Palau i la de Corbera.

Al municipi s’hi han trobat restes ibèriques, a la capella de Santa Madrona del Palau, i romanes, als jaciments de Can Puigbó i de Santa Madrona. Quan al segle IX la frontera amb el món musulmà es va establir al Llobregat, la seguretat de la zona va quedar en mans del castell de Castellvell de Rosanes.

La primera referència escrita del poble és del 1109, en una venda que el senyor Guillem Ramon de Castellvell fa d’uns masos situats a la parròquia de Sant Andreu «Saguatosis». Cap als anys 1115 i 1126 el senyor de Castellvell va cedir els seus dominis de Sant Andreu d’Aigüestoses al monestir bagenc de Santa Maria de l’Estany; la vila havia estat donada a l’Estany en data desconeguda per tal que la repoblés, i els documents la descriuen abandonada «perquè els homes de Guillem de Castellvell l’havien abandonada per temor dels sarraïns», probablement per la invasió dels almoràvits que va ser detinguda al congost de Martorell el 1114. Quan Guillem la va tornar a repoblar va pretendre que era de domini seu, i el litigi es va haver de mediar, amb el bisbe Arnau Ermengol de Barcelona entre els mediadors.

Dels vint-i-dos elements catalogats del terme, la majoria són cases i masies dels segles XVII al XX.