El Papiol

El Papiol és una vila i municipi de la comarca del Baix Llobregat, que s’estén entre els darrers contraforts de la serra de Collserola, el riu Llobregat i la riera de Rubí: 8,95 km² a 135 metres d’altitud. La major part del terme és accidentat, amb el punt més alt al cim del Puig Madrona, de 336 metres, i una gran part forma part del parc de Collserola.

El poble es va formar sobre un turó de 160 metres d’altura al voltant del castell, que es troba documentat des del 1115 i que ha estat el centre d’una baronia. El 1315 la població havia crescut prou perquè la parròquia fos traslladada de l’ermita de la Salut —aleshores anomenada Santa Eulàlia de Madrona— fins al poble.

Tradicionalment havia estat un petit nucli agrícola i industrial, amb bòbiles i indústries tèxtils, però ha esdevingut sobretot un nucli residencial.

El castell del Papiol és l’edifici més emblemàtic del poble: es troba documentat des del 1115, essent Ramon Berenguer III el primer senyor del castell, i està construït directament sobre la roca, la qual cosa li dona un caràcter distintiu; és de planta rectangular i disposa d’una torre, i a l’interior conserva alguna part antiga, com una masmorra medieval.

L’ermita de la Salut consta d’un edifici d’una sola nau, amb una part preromànica del segle X que abasta les dues terceres parts de ponent de la nau i que devia estar coberta amb encavallades de fusta: d’aquella fase és la finestra geminada de la façana de ponent i la finestra esqueixada senzilla del costat de la porta. La casa rectoral és un edifici gòtic.

Dels trenta-set elements catalogats, el castell del Papiol és bé d’interès cultural, i n’hi consten l’antic ajuntament, del segle XIX, cal Blanc i cal Bofarull, del XX, dinou cases més, cinc masies, tres edificis, dues esglésies, una pallissa i un passatge.