Sant Vicenç dels Horts

Sant Vicenç dels Horts és a la riba dreta del Llobregat, a tretze quilòmetres de Barcelona, amb el nucli entre les rieres de Cervelló i de Torrelles i la Serralada Litoral a ponent: 9,12 km² amb una densitat de 3.153,5 habitants per quilòmetre quadrat.

Els primers signes de civilització del terme són ibèrics, amb dos assentaments: un a la muntanya de Sant Antoni i l’altre al turó de Puig Castellar, situat en un punt de comunicació important que encara es diu Quatre Camins. D’aquest segon se’n conserven restes d’un poblat emmurallat de tres-cents o quatre-cents habitants, amb cases rectangulars construïdes amb pedra, tova i palla i carrers estrets. Els treballs arqueològics permeten datar-lo en tres etapes: el moment inicial de la cultura ibèrica al segle VI aC, la cultura ibèrica plena i una fase tardana, quan comença la romanització del territori.

L’existència d’aquell poblat es coneix des del 1954, quan s’hi van trobar dos molins de mà de pedra, molts fragments de ceràmica feta al torn —alguns decorats amb motius geomètrics i altres d’importació campaniana— i fragments de dolium. La segona campanya d’excavació, del 1962, va permetre visualitzar una sitja i parets fines d’habitatges i trobar un bol campanià, dos vasos i ceràmica comuna itàlica.

Dels 41 elements catalogats del municipi, el castell de Sant Vicenç és bé d’interès cultural, i n’hi consten una vintena de cases, tres masies i un conjunt urbà.