La Palma de Cervelló

La Palma de Cervelló és un dels municipis més joves de Catalunya: existeix com a tal des del 1998, quan es va segregar de Cervelló. Són 5,46 km² del Baix Llobregat a cent metres d’altitud.

El topònim possiblement ve d’una idea simbòlica d’origen religiós eremític, i apareix citat per primera vegada en un document del 964, en una donació de terres al monestir de Sant Cugat. La donació decisiva per a la seva història, però, és anterior: el 945 la comtessa Riquilda, muller del comte Sunyer, va fer una donació al monestir benedictí de Sant Pere de les Puelles, del qual la seva filla Adelaida Bonafilla era abadessa. Coincidint amb aquelles donacions, a la segona meitat del segle X, es va construir la capella de Sant Joan del Pla, d’un primer romànic llombard que la relaciona amb el monestir de Sant Ponç de Corbera: totes dues es troben als extrems de la vall de Rafamans. Era l’organització típica del segle X per assegurar els territoris erms i insegurs de la dreta del Llobregat.

Les excavacions del 2004 a la plaça de l’església van descobrir la sagrera, amb un conjunt de tombes antropomorfes dels segles X i XI i sitges d’emmagatzematge, que confirmen que hi havia església en època romànica o fins i tot preromànica. L’actual parroquial, dedicada a santa Maria i sant Brici, està documentada des del 1231. Dels 31 elements catalogats del terme, la majoria són cases i masies, i n’hi consten també dos pous de neu i barraques de pedra seca.