Mont-roig del Camp

Mont-roig del Camp té dos nuclis ben diferents: el poble antic, a l’interior, i la Platja de Mont-roig, a la costa. Són 63,32 km² entre la serra de Colldejou i la Mediterrània, a 120 metres d’altitud, i la primera vegada que apareix esmentat és el 23 de gener de 1118, en una carta de donació de Ramon Berenguer III al bisbe Oleguer on es delimita una zona anomenada Montem Rubeum. El 1158 ja hi consta com a vila, amb referència explícita al castell, i la carta de població és del 13 d’agost de 1180.

El 1181 Alfons II va lliurar al bisbe els drets sobre el castell, que el 1185 van passar a l’església de Santa Tecla de Tarragona, però el rei es va reservar la meitat de les rendes i més tard les va traspassar a la seva esposa Sança: d’aquí va sortir un enfrontament entre la reina i l’arquebisbe Ramon de Castellterçol que no es va resoldre fins al 1198, amb un acord que reconeixia els drets de la reina sobre Mont-roig i els de l’arquebisbat sobre l’Albiol i la Riba.

El 1282 alguns habitants van participar en l’assalt al castell de Tarragona per una disputa de tributs, i Pere el Gran va ordenar al seu veguer que s’apoderés de tots els béns que pogués dels homes del poble. El 1324 els mont-rogencs van acudir a defensar Cambrils, atacat per les tropes castellanes. Al poble hi va haver una comunitat jueva, espoliada pels mateixos veïns el 1391, cosa per la qual van haver de comprar el perdó del rei aquell mateix any; encara el 1489 el jueu de Mont-roig Ramon Rebilles va ser processat, condemnat i reconciliat per la Inquisició de Tarragona.

Els atacs de corsaris van ser una constant. El més important va ser el del 1558, quan més de tres-cents homes van desembarcar a Salou, van arribar fins a Mont-roig, van fer divuit captius i van enderrocar i saquejar diverses cases; encara el 1742 uns corsaris van desembarcar a la platja i es van endur captius que van tenir set anys al seu poder. El 1811 el poble va patir un setge de les tropes del general Suchet, que el van ocupar i saquejar durant dotze hores, van afusellar diversos habitants i van incendiar l’ermita.

De tretze elements catalogats, l’ermita de la Mare de Déu de la Roca i cinc barraques de pedra seca estan protegides com a béns culturals d’interès nacional, i el Mas Miró i la casa forta de Miramar, del segle XV, com a béns d’interès cultural. Al terme hi ha també el despoblat de Miramar, vora el riu de Llastres, que havia tingut una dotzena de cases i diverses masies aïllades.