Colldejou

Colldejou és al límit del Baix Camp amb el Priorat, al peu de la serra de Llaberia i de la Mola de Colldejou, que arriba als 914 metres. El terme, de 14,48 km² a 431 metres d’altitud, és molt muntanyós i ocupat sobretot per boscos, poc apte per al cultiu, i l’única via de comunicació és la carretera local que va de Mont-roig a la Torre de Fontaubella. Una part del terme, la vall de Maçanes, pertany al Priorat geogràfic i enllaça amb el Camp pel coll del Guix, a 640 metres.

L’origen del poble no està clar. Algunes fonts el fan néixer d’una alqueria sarraïna; Eduard Toda li atribueix un origen romà i cita un document del 1172 que parla d’un «Collem Jugui». Documentalment apareix per primera vegada el 1154, en una butlla d’Anastasi IV. El 1197 va passar al monestir de Sant Miquel d’Escornalbou per cessió d’Albert I de Castellvell, i el 1203 Arnau de Ribes va cedir també a Escornalbou el Monjou, que ara es coneix com la Mola: amb això el municipi quedava en mans de l’església i integrat a la baronia d’Escornalbou. Va formar part de la Comuna del Camp del 1586 al 1669.

La Mola té un paper curiós en la història de l’excursionisme català. El 18 de juliol de 1860 hi va pujar un grup de reusencs del Centre de Lectura per observar-hi un eclipsi solar: és la primera excursió reusenca documentada i una de les primeres de Catalunya, tot i que el mòbil va ser més científic que esportiu. Encara avui, des del cim, en dies clars s’arriba a veure l’Ebre.

De les guerres carlistes en queden visibles algunes restes de la muralla que va envoltar la població i les d’un fortí vora la Mola. L’església parroquial de Sant Llorenç és d’àmplies dimensions i té annex un campanar de base octogonal; al Mas de Magrinyà hi ha la Mare de Déu de les Malalties. De tretze elements catalogats, el castell de la Mola està protegit com a bé cultural d’interès nacional i set són forns de calç.

La festa major se celebra a l’agost, per Sant Llorenç, i era tradicional que al ball fossin les noies les que triessin la parella; la d’hivern és el 23 d’octubre, per Sant Rafael. Els gegants del poble són el Fumat i la Fumada, que representen un llenyataire carboner i la seva dona, acompanyats de l’Espantall, un gegant manotes. El poble té fama de boirós i, per jurisdicció eclesiàstica, pertany des de sempre al bisbat de Tortosa.