La Torre de Fontaubella

La Torre de Fontaubella és un municipi del Priorat situat en un racó de l’extrem sud-est de la comarca, amb la qual només té contacte pel nord, a través del terme de Pradell de la Teixeta: 7,11 km² a 369 metres d’altitud. Per la resta de costats limita amb municipis del Baix Camp, l’Argentera a llevant i Colldejou a migdia i a ponent.

La primera part del topònim és fàcil d’interpretar: el poble deu el nom a una torre de defensa, la Torre del Rafolí, a l’entorn de la qual es va desenvolupar. La segona part, documentada ja al segle XII com a nom d’una serra —serram de Fonte Albella—, remet a una de les serres que feien de talaia a la baronia d’Escornalbou, a la qual pertanyia el poble: aquella «fonte albella» deu tractar-se d’una font blanca expressada en diminutiu, tot i que hi ha qui ho ha relacionat amb l’ovella, una interpretació etimològicament menys versemblant.

El lloc apareix esmentat per primera vegada el 1170, sota el nom de serram de Fonte Albella. Va pertànyer al monestir de Sant Miquel d’Escornalbou i, en cessar l’activitat monacal al cenobi al segle XVI, va passar a dependre del seminari de Tarragona.

L’església parroquial està dedicada a santa Maria: es tracta d’un edifici en estil neoclàssic construït al segle XVIII, de nau única, amb cor i capelles laterals que aprofiten els contraforts. Al poble poden veure’s les restes de la torre del Rafolí, l’origen de la qual s’atribueix al període d’ocupació sarraïna: era un edifici de planta quadrada de 8 metres de costat amb una alçària d’uns 10 metres.

El municipi té cinc elements catalogats: la torre és bé d’interès cultural, i n’hi consten ca la Coixa, el Cafè i l’Hogar, del segle XVIII, i una església.