Pradell de la Teixeta

Pradell de la Teixeta és a l’extrem oriental de la meitat meridional del Priorat i limita bon tros amb el Baix Camp: 21,83 km² a 463 metres d’altitud.

El nom és un topònim descriptiu de les característiques del lloc on és la població: un pradell, és a dir un prat petit, a prop del coll de la Teixeta. Es tracta, doncs, d’un topònim ja romànic, d’origen medieval. L’afegit de «la Teixeta» ve del coll proper, i el mot teixeta, o teixeda, designa un bosc de teixos, que són arbres sobretot centreeuropeus i que aquí es donen gràcies a l’alçada del lloc.

Havent pertangut al municipi de Garcia, el lloc aviat va passar a formar part del monestir d’Escornalbou, i el 1195 va ser entregat a Pere de Déu amb la condició que s’ocuparia de la seva repoblació i defensa: la repoblació va ser ràpida i el poble va créixer en importància. Durant el segle XIV Pradell es va veure afectat per nombroses epidèmies i per plagues que van afectar l’agricultura, i per superar la crisi la parròquia es va veure obligada a vendre algunes de les seves possessions, com la campana. Al segle XVI va cessar l’activitat monàstica a Escornalbou i les seves possessions van passar a mans del seminari de Tarragona.

El municipi té deu elements catalogats, cap d’ells declarat d’interès nacional: cinc cases, dos forns de guix, una estació de ferrocarril, una font i una església.