Pratdip

Pratdip, que la gent de la rodalia i del mateix poble anomena el Prat, és al vessant sud-oriental de la serra de Llaberia: 36,27 km² de terreny molt trencat i esquerp, amb altituds que van dels 100 metres de la vora del riu de Llastres als 864 de Mont-redon. A llevant del poble s’aixeca aïllat el Puig de la Cabrafiga, de 614 metres, visible des de bona part de la comarca. El topònim és d’origen preromà segons Coromines.

Des de la fundació va formar part de la baronia d’Entença i més tard del comtat de Prades. Apareix citat per primera vegada el 1154 i de nou el 1194, en butlles d’Anastasi IV i de Celestí III que fan referència a la seva església; al segle XIII va patir l’atac i el saqueig de Pere dels Arcs. El 1343, l’infant Pere, comte de Prades, en dotar l’hospital que avui dona nom a l’Hospitalet de l’Infant, li va adjudicar totes les aigües de Pratdip que confluïen al riu de Llastres, amb dret de reconduir-les per regar i moldre; l’hospital hi tenia també un molí de farina i oli i drets sobre el forn de pa i sobre els fruits i les rendes. El 1460 el poble va comprar aquelles rendes per quatre mil lliures.

Cap al segle XVII, a banda del blat, l’ordi, la civada i els productes d’horta, la principal font d’ingressos del poble eren les arnes. Al segle XVIII van créixer la població i l’economia i la ramaderia va agafar embranzida: el 1722 els ramaders es van organitzar en una societat anomenada el Lligallo, que vol dir camí ramader i que el 1832 encara era activa.

El 20 de febrer de 1811 s’hi va lliurar una batalla entre les tropes napoleòniques i les del coronel Iglésies, que va fer retrocedir vint vegades els francesos, i durant les guerres carlines es va instal·lar un destacament permanent al castell. El 1846 un sisme va obligar la població a fugir i a refugiar-se uns dies a les eres de la part alta del poble: algunes cases i l’ermita de Santa Marina van quedar clivellades.

Segons Pascual Madoz, a mitjan segle XIX Pratdip tenia presó i escola, el terme era ric en boscos i prats, i s’hi obtenia cera, mel, llenya i carbó, amb quatre molins fariners, dos d’oli, un forn de vidre i fàbriques d’espart i de palma. A final de segle encara s’hi explotaven mines de ferro.

L’església parroquial de Santa Maria barreja estils: l’absis i la portalada són romànics i la volta, gòtica. De tretze elements catalogats, el castell de Pratdip i la Torre del Capet són béns d’interès cultural i una torre de defensa del segle XIV està protegida com a bé cultural d’interès nacional.