Calders

Calders és el cap del municipi del mateix nom, situat a l’extrem sud-occidental de l’altiplà del Moianès, a prop del Pla de Bages per la zona de Navarcles i Artés: 33,09 km² a 552 metres d’altitud. Pertany a la comarca del Moianès des del 2015; abans estava adscrit administrativament al Bages.

El terme municipal es forma a partir del territori de la baronia de Calders, domini del castell de Calders, les ruïnes del qual encara es conserven; el terme de la baronia era aproximadament el dels actuals termes de Calders i de Monistrol de Calders.

Pascual Madoz parla de Calders al seu Diccionario geográfico del 1845 i el retrat és precís: situat en una serra, combatut a l’estiu pels vents del sud i a l’hivern pels del nord i l’oest, amb un clima sa. Unes 60 cases formaven aleshores el poble, amb casa per a reunions de l’ajuntament i presó, a més de fonda pública. El terme era tot muntanyós i pedregós, sense boscos, regat per una riera —el Calders— que donava força a dos molins fariners. La producció era sobretot d’ordi i de vi, amb una mica de bestiar de llana i caça de perdius i conills, i la població era de 78 veïns de cadastre i 406 ànimes. En aquell moment Viladecavalls de Calders tenia ajuntament propi.

Dels 45 elements catalogats, el castell de Calders és bé d’interès cultural, i n’hi consten deu barraques de vinya, deu masies, dos molins hidràulics, una creu de terme, un dolmen i una colònia industrial.