Monistrol de Calders

Monistrol de Calders és a l’extrem sud-occidental de l’altiplà del Moianès, a prop del Pla de Bages per la zona de Navarcles i Artés i del massís de Sant Llorenç del Munt, format per la Mola i el Montcau: 21,97 km² a 447 metres d’altitud. Pertany al Moianès des que la comarca es va reconèixer, el 2015; abans estava adscrit al Bages.

És un municipi relativament jove: es va formar el 5 de juliol del 1934, tot i que els anhels de separació de Calders venien de lluny —ja n’hi va haver al segle XVII— i entre 1812 i 1835 va viure un breu període d’independència municipal. L’origen del terme va ser el terme parroquial de Sant Feliu de Monistrol, una de les quatre unitats parroquials que formaven la baronia de Calders; les altres eren Sant Vicenç de Calders, Sant Pere de Viladecavalls i Sant Andreu de Calders. Aquestes dues darreres es van afeblir i van acabar despoblant-se molt, mentre que la de Sant Feliu de Monistrol creixia fins al punt d’esdevenir més poblada que la de Sant Vicenç de Calders, i aquell va ser un dels motius de la segregació.

El nom del poble ve del diminutiu romànic monistrol, «petit monestir», en referència a la cel·la monàstica radicada a l’església de Sant Joan, i de la pertinença a la baronia de Calders.

Dels disset elements catalogats, set són masies i n’hi consten tres cases, dues esglésies, una creu de terme, un dolmen, un molí hidràulic i un pont; el Centre Parroquial, del segle XX, figura a l’inventari.