Sallent

Sallent és una vila industrial amb una nit marcada al calendari. El 13 de gener de 1714, durant la Guerra de Successió, els borbònics van entrar de nit pel portal de la Riereta perseguint el Regiment de fusellers de muntanya de Joan Vilar i Ferrer, que s’hi havia replegat després d’un topament a Balsareny. La irrupció a sang i foc va deixar vuitanta-tres morts, vint-i-cinc dels quals sallentins: entre les víctimes, el batlle Bernat Coromines, el conseller Francesc Alzina i l’heroïna Maria Freixau, que des del 1979 té un carrer al poble. El notari Rafel Conangla va ser penjat a Manresa cinc dies més tard. Ja abans, el 3 d’agost de 1713, el tinent general Armendariz havia cremat la vila per eliminar-ne els molins de pólvora.

Són 65,22 km² del Bages a 278 metres d’altitud. La vila es va edificar prop d’un congost del Llobregat, al voltant de l’antic castell i de l’església annexa de Sant Sebastià, que és la rotonda romànica més gran de Catalunya, i els primers pobladors coneguts del terme s’havien establert al poblat ibèric del Cogulló.

La industrialització hi va arribar molt aviat. La Fàbrica Cal Torres, fundada el 1814, va ser pionera a l’estat espanyol en instal·lar un teler mecànic, el 1826, i cap al 1860 el poble ja tenia onze fàbriques que donaven feina a unes mil dues-centes persones. Amb les fàbriques va venir el moviment obrer: les primeres societats i les primeres vagues a mitjan segle, l’ingrés el 1870 a la federació del tèxtil les Tres Classes del Vapor, una vaga general el 1873 i un primer de maig celebrat el 1893 per rabassaires i obrers tèxtils justament quan era prohibit a Manresa. A començament del segle XX hi va arrelar el republicanisme, amb figures com el pedagog Joan Puig Elias, fundador d’escoles racionalistes.

El 1924 s’hi va inaugurar el ferrocarril de Manresa a Guardiola, i als anys trenta va començar l’explotació de les sals potàssiques, que va fer créixer la població i va omplir la colònia obrera de les Mines, a la Botjosa. El 1932 la vila va ser un dels escenaris de la vaga revolucionària de l’Alt Llobregat, iniciada a les mines de Fígols.

Dels 60 elements catalogats, els castells de Sallent i de Cornet, el poblat ibèric del Cogulló i la torre de Serra-sanç són béns d’interès cultural; el terme és ric en romànic, amb Sant Pere i Sant Martí de Serraïma, Sant Miquel de Serra-sanç i Santa Maria de Cornet.