Artés

Artés és a l’extrem oriental del pla de Bages, dins la vall de la Gavarresa, de la qual és la principal població: 17,87 km² a 316 metres d’altitud.

Del nom se n’ha discutit molt i amb arguments oposats. El Diccionari Català-Valencià-Balear recull la proposta de Johannes Hubschmid, que el considerava d’etimologia incerta, possiblement derivat del cognom Artus amb el sufix preromà -esse. Joan Coromines va rebutjar aquella teoria i es va decantar per l’arbust arç, sense explicar com se’n derivaria la forma final. Pere Balañà i Abadia, interpretant Coromines de manera incorrecta, va proposar un origen indoeuropeu afí al basc arte, «alzina». L’explicació que finalment es considera vàlida és historicogeogràfica: del llatí Artium, «puig fortificat», i es fonamenta en les proves que ja al segle VI hi havia una església fortificada al capdamunt del puig d’Artés, el petit turó on es van assentar els primers pobladors abans d’anar baixant al llarg de la vall. Pel mateix raonament, Artesa de Segre tindria el mateix origen.

La grafia va anar oscil·lant durant segles: Artesse el 889, Artes el 915, Artesse de nou el 963 i el 972, Artes el 991, fins que durant el segle XI la forma sense la e final es va acabar imposar.

El clima del poble té una particularitat que els seus veïns coneixen bé. Queda dins la Depressió Central i es classifica com a temperat humit amb estius calorosos o, segons el Servei Meteorològic de Catalunya, com a mediterrani continental subhumit; però el fet de trobar-se en una vall considerable envoltada pels massissos del Montcogul i de la serra de Calders fa que s’hi produeixin sovint inversions tèrmiques respecte de les localitats properes més elevades. L’amplitud tèrmica és gran: mínimes de deu graus sota zero a ple hivern i màximes de quaranta al mig de l’estiu no són extraordinàries. Des del 16 de febrer del 2006 el poble té una estació meteorològica automàtica de la xarxa de la Generalitat.

Dels 39 elements catalogats del terme, el castell d’Artés i la masia les Torres són béns d’interès cultural; hi ha també l’antic hospital, del segle XVIII, cal Teixidor, del XV, una desena de masies i dos mausoleus.