Navarcles

Navarcles és el municipi més dens del Bages: 5,52 km² a l’extrem oriental del pla, a 11 quilòmetres de Manresa i a 269 metres d’altitud, amb 1.137,1 habitants per quilòmetre quadrat. A un quilòmetre del centre del poble, ja dins el terme de Sant Fruitós de Bages, hi ha el monestir de Sant Benet de Bages.

Aquell monestir explica gairebé tota la història de Navarcles. Les restes més antigues del terme són dues gerres de bronze de cap a l’any 2000 aC, que es guarden al museu de Manresa, i el 1986, a la capella de Sant Bartomeu i els voltants, s’hi va documentar una vil·la romana que va funcionar entre els segles I i IV i es va abandonar entre el IV i el V. El nom apareix per primera vegada en una venda de terres del 940, i en un testament del 1050 ja s’esmenta l’església i l’agrupament de cases del seu voltant.

Aquí no hi va haver mai castell, i per tant tampoc senyor feudal, però sí grans propietaris de terres. Cap al 960 es començava a construir Sant Benet de Bages, que va anar adquirint les terres del voltant, i per això aquells propietaris van crear una parròquia amb drets parroquials sobre el terme, tot i que no consta documentada fins al 1019. De final del segle XII a mitjan XIII el poble tenia dos senyors, el monestir i el bisbe de Vic, i era el monestir qui nomenava el batlle i el rector.

Un capbreu del 1338 fet per l’abat compta entre cinquanta i seixanta cases, però la crisi dels segles XIV i XV va buidar el poble i els masos del voltant; els pagesos que van quedar van anar comprant terres, de manera que al segle XVI vuit pagesos controlaven tot el municipi. El 1689 el poble ja s’havia recuperat i tenia setanta-dues cases, la majoria al carrer Major i a la plaça vella, i el 1853 n’hi havia 299. Els conflictes amb el monestir van ser constants: el 1711 els pagesos es van negar a pagar el delme de llegums i verdures, el 1753 els regidors van prendre el càrrec sense el vistiplau del monestir —la justícia va donar la raó al monestir en tots dos casos— i el 1801 els navarclins van demanar deixar de dependre’n per passar a dependre de la Corona, sense aconseguir-ho.

De la llana en va sortir la indústria: segons un capbreu del 1596, el 29% dels caps de casa de Navarcles tenien un ofici relacionat amb els teixits de llana o de lli. Del patrimoni catalogat destaquen el Pont de Cabrianes, del segle XVI, el Pont Vell i la casa de Ca la Madrona, del XVII.