Avinyó

Avinyó és un municipi de la comarca del Bages que engloba els pobles d’Horta d’Avinyó, Santa Eugènia de Relat i Avinyó: 63,23 km² a 353 metres d’altitud, vora la riera de Relat i la riera Gavarresa.

El terme municipal és situat majoritàriament a la dreta de la vall mitjana de la riera Gavarresa, tocant el Lluçanès, i és drenat per la riera de Relat. Avinyó va pertànyer al monestir de Sant Pere de la Portella des del 1219, però va passar més tard a la jurisdicció reial.

Avinyó ha estat habitat des de temps prehistòrics, com ho demostren els sepulcres megalítics trobats a Sant Marçal, que donen constància d’un poblat ibèric del segle VI. En l’època feudal el poble tenia un castell que donava unitat al terme i que al llarg dels anys va anar canviant de propietaris: l’any 1803 va ser venut a la Casa Verdaguer. D’aquell castell no en queda rastre, però es té constància que es trobava a un centenar de metres de l’actual cementiri.

L’any 1427 un terratrèmol que va sacsejar la comarca va fer caure una part del Pont Vell, una infraestructura essencial en l’antic Camí Ramader Central. El 16 d’agost de 1714 el poble va lliurar una escomesa contra les tropes franceses acabdillades per Felip d’Anjou: en l’alçament dels catalans contra les tropes de Felip V, Avinyó va resistir en el pla on ara hi ha edificada la fàbrica de cal Morera.

Dels trenta-un elements catalogats, la Torre dels Soldats, una torre de telegrafia òptica del segle XIX, és bé d’interès cultural, i n’hi consten la capella de l’Abadal de Dalt, del XVIII, el Berenguer, del XVI, el Vinyers, del XVIII, quinze masies més, set esglésies, un molí hidràulic, una plaça, un pont, un pou de neu i una casa.