Les Borges del Camp

Les Borges del Camp és una vila i municipi de la comarca del Baix Camp, situada a l’extrem occidental del Camp de Tarragona, al peu dels contraforts de la Serra de la Mussara i les muntanyes de Prades: 8,24 km² a 238 metres d’altitud, vora la riera d’Alforja.

Apareix citada per primera vegada l’any 1154 en una butlla pronunciada per Anastasi IV. Formava part de la vall d’Alforja, les terres de la qual havien estat lliurades el 1158 per Ramon Berenguer IV a Ramon de Ganagot. Més tard, el 1243, va quedar en possessió del monestir de Bonrepòs, a la mort de Pere dels Arcs, però el mateix any va ser comprat per l’arquebisbe Pere d’Albalat, i des d’aquell moment les Borges va formar part de la baronia o terme episcopal d’Alforja. L’arquebisbe Albalat va obtenir del rei, a canvi de la condonació d’un deute pendent, tots els drets de la monarquia damunt la vila.

Va ser un dels municipis en què es va iniciar la Comuna del Camp a començaments del segle XIV. Pere III va ordenar que la ciutat s’emmurallés, muralles que seguien dempeus el 1774. Durant tota l’edat mitjana l’oposició amb Alforja va ser constant, amb l’intent d’obtenir la independència administrativa, i el segle XVI va ser intens en les lluites entre les dues poblacions, ja fossin armades o jurídiques: ja el 1596 els borgencs havien deixat d’assistir a les reunions del terme d’Alforja, fins que una ordre judicial els va obligar a tornar. El poble no va aconseguir la independència administrativa fins al 1835.

A partir del segle XVI el municipi va sofrir contínues crisis econòmiques, malgrat el descobriment d’una mina de plata i altres metalls l’any 1590.

Dels tretze elements catalogats, l’església de la Mare de Déu de la Riera i la Torre Sans, totes dues del segle XX, estan protegides com a béns culturals d’interès local.