Vilanova del Camí

Vilanova del Camí, dit popularment Vilanoveta, és un municipi de la Conca d’Òdena, a l’Anoia, situat a la dreta del riu Anoia i formant pràcticament un continu urbà amb Igualada, a l’aiguabarreig de la riera d’Òdena amb el riu: 10,28 km² a 302 metres d’altitud. La major part de la població es troba al nucli del municipi, però existeixen dos nuclis separats a Can Titó i els Moletons.

Vilanova del Camí neix al costat de l’antic camí ral que unia Barcelona amb Lleida i que anys més tard va unir Catalunya amb l’Aragó, i el nucli es va formar proper a Igualada. La història del poble és recent, ja que la unificació dels dos nuclis de població que van originar l’actual Vilanova no es va produir fins al 1830: eren el de la Quadra de Vilanova, que jurisdiccionalment pertanyia a Santa Margarida de Montbui, i el de Vilanova del Camí, que era dels Claramunt.

Les primeres cases es van construir al costat d’un casal fortificat que actuava de torre d’avançada del castell de Claramunt. El 1206 es troba per primera vegada citat aquell castell, però no és fins al 1324 que apareix el nom de Vilanova del Camí en un document; en aquell mateix segle hi ha notícies d’una comunitat jueva i es comença a fer referència a l’església de sant Hilari.

A partir del segle XVIII la població comença a créixer i l’economia, que fins aleshores estava basada en l’agricultura, es diversifica amb la construcció de molins; l’any 1727 el duc de Medinaceli atorga a Vilanova la segregació de la Pobla de Claramunt.

El municipi té deu elements catalogats, cap d’ells declarat d’interès nacional: la masia de Can Muscons, del segle XIX, el molí de Rigat, del XVIII, i la casa consistorial, entre d’altres.