La Torre de Claramunt

La Torre de Claramunt va començar sent, literalment, una torre. El 1147 dos germans del llinatge Claramunt, Berenguer i Pere, van donar al monestir de Sant Cugat del Vallès el territori d’un cim de dins el terme del castell de Claramunt perquè hi construïssin una fortalesa; es va aixecar com a torre de vigilància en un extrem d’aquell terme i, en deixar de tenir ús militar, va esdevenir la residència dels senyors del lloc. Són 15,02 km² de l’Anoia a 363 metres d’altitud, entre l’Anoia i la riera de Carme.

Berenguer de Claramunt va vendre l’alt domini el 1306 i el de la Torre el 1318, tot i que la família hi va continuar vivint reconeixent els drets dels vescomtes de Cardona, que així van afermar l’hegemonia sobre la Conca d’Òdena. Asbert de Claramunt, casat amb Beatriu de Pallars, va ser nomenat pels Cardona governador de les terres de l’Anoia el 1348, i el seu descendent Joan de Claramunt i de Rajadell va lliurar el 1463, en nom dels Cardona i per ordre de la diputació general, les claus del castell a un representant d’Igualada. El 1530 els Claramunt van comprar als ducs de Cardona la jurisdicció i la senyoria del terme.

La Guerra de Successió els va costar el castell. Josep Antoni de Ribera i d’Espuny-Claramunt, austriacista, va rebre de l’arxiduc Carles III el títol de comte de Claramunt el 1708, va ser capità de la Coronela de Barcelona i membre de la Junta de braços del 1713; Felip V el va desterrar a Burgos fins al 1725, i el castell va ser incendiat el 1722. Ja en època moderna, el baró de la Torre de Claramunt i la seva dona van fer grans tasques de reconstrucció, que el seu fill va continuar.

Davant del castell hi ha la Torre Nova, el gran casal que va fer construir el marquès de Gironella l’any 1900 i que el 1930 es va vendre a particulars; avui és un allotjament turístic. El castell, dels segles XI i XII i d’aspecte gòtic, està declarat bé d’interès cultural, i al terme hi ha també l’església romànica de Sant Joan Baptista, la de Sant Salvador de Vilanova d’Espoia, de començament del segle XII, i el Pla de les Sitges, a Camaró, amb sitges i restes d’un antic poblat iber. De vint-i-sis elements catalogats, sis són forns de calç. La festa major se celebra el 24 de juny, per Sant Joan Baptista, i la d’hivern per Sant Joan Evangelista.