Igualada

Igualada és una ciutat i municipi, capital de la comarca de l’Anoia: 8,11 km² a 313 metres d’altitud, vora l’Anoia i la riera d’Òdena. El municipi és a uns 55 quilòmetres a l’oest de Barcelona, a l’interior de Catalunya, i s’estén a l’esquerra del riu Anoia, en el curs mitjà. Amb 5.234,2 habitants per quilòmetre quadrat, és un dels termes més densos del país.

Igualada neix al voltant de l’any 1000, al marge esquerre del riu Anoia, que dona nom a la comarca. El nom prové del llatí aqualata, que ve a significar on el riu s’eixampla, un riu ben aprofitat per proveir d’energia hidràulica els molins.

Té l’origen en una cruïlla de camins: un de militar des de Manresa, a través d’Òdena i Montbui, fins als castells més llunyans del camp de Tarragona, i el camí ral que comunica Barcelona amb Lleida, Aragó i Castella. La seva posició enmig de la Conca d’Òdena esdevé un lloc de trobada natural també per a la pagesia i afavoreix l’intercanvi i venda de mercaderies.

El primer indici de construcció que es té de la vila és l’edificació d’una capella el 1003 al costat d’una «mota» o «força», fortificació de defensa menor; la capella consta com a parròquia l’any 1059. L’any 1381 Igualada rep el títol de Carrer de Barcelona, quedant sota la tutela de la ciutat de Barcelona i equiparant-se a aquesta en drets, llibertats i prerrogatives. La vila va creixent i, entre els segles XIV i XV, es construeixen dues muralles, fins que al segle XVIII s’allarga cap a Soldevila i Capdevila, seguint el camí Ral.

El patrimoni catalogat és de 149 elements, entre els quals la Igualadina Cotonera, del segle XIX, i el Parc del Cementiri, del XX, protegits com a béns culturals d’interès nacional, i l’església de Santa Maria, del XVII, l’ermita de Sant Jaume Sesoliveres i les muralles, que són béns d’interès cultural.