Òdena

Òdena va ser una talaia. El seu castell, el Kastro Muro de Odena, consta documentat des del 957 i formava part d’un ampli sistema defensiu amb els de Tous, Montbui, Claramunt, Orpí, Castellolí i Jorba, documentats tots entre el 960 i el 1012, que es podien comunicar visualment entre ells. Són 52,66 km² de l’Anoia a 421 metres d’altitud.

L’ocupació humana del terme comença als segles II i I aC, i la romanització el va transformar en explotacions agrícoles organitzades en vil·les; en queda la vil·la romana de l’Espelt, declarada bé d’interès cultural, i una teuleria romana. Amb l’arribada dels repobladors cristians, el territori es va organitzar en castells termenats i amb un fort control aristocràtic, perquè el perill musulmà era real: la campanya d’Almansor del 982, que de camí a Girona va conquerir el castell de Munt Fariq, a Llinars del Vallès, va prendre Wutina —Òdena— a la tornada.

Més endavant el lloc va ser una baronia dels Cardona, que va passar als Fernández de Córdoba, ducs de Medinaceli, i s’hi va mantenir fins a l’extinció de les senyories durant el segle XIX.

Dels 38 elements catalogats del terme, el castell i la vil·la de l’Espelt tenen la protecció més alta. Hi ha també l’església romànica de Sant Miquel, la parroquial de Sant Pere, l’aqüeducte de l’Espelt i l’aqüeducte-pont Gran, tots dos del segle XIX, quatre molins hidràulics, dues barraques de vinya, un forn de guix i un forn de calç.