La Pobla de Claramunt

La Pobla de Claramunt és un municipi de l’Anoia de 18,54 km² a 265 metres d’altitud, entre el riu Anoia i la riera de Carme.

La història del municipi ve marcada per un fet que va succeir el 1344: hi va haver una terrible rierada que es va emportar el primer nucli de població, que havia nascut al marge esquerre del riu Anoia i que es coneixia amb el nom de la Pobla Vella. Després d’aquella catàstrofe el senyor del castell de Claramunt va atorgar una carta de repoblació, i va ser aleshores quan va néixer la nova Pobla al costat dret del riu, al peu de la muntanya del castell.

Pel que fa a l’aspecte industrial, la indústria molinera ha estat un dels motors més importants del desenvolupament econòmic del municipi. Els molins, amb el pas del temps, han anat canviant o combinant la seva activitat: els primers anys eren fariners i més endavant van ser drapers i paperers, i és precisament aquesta darrera activitat la que marca l’economia del poble. D’aquells molins paperers encara se’n poden veure alguns, com el de can Tort, cal Almiralló, el Molí de Dalt i el Molí de Baix dels Coca, la Boixera, l’Estrassa, cal Romeu, cal Font o cal Guarro.

A les acaballes del 1713 Felip V d’Espanya va decretar un impost que obligava les poblacions catalanes a sufragar l’exèrcit borbònic del Principat. Poques setmanes després, diverses localitats, entre les quals hi havia la Pobla de Claramunt, es van rebel·lar contra la nova fiscalitat i van fer front als destacaments filipistes que recaptaven la taxa, i el comandament borbònic de Catalunya va voler imposar un càstig exemplar per mirar d’aturar la revolta.

Dels 41 elements catalogats, el castell de Claramunt és bé d’interès cultural.