Carme

Carme és al fons d’una vall de l’Anoia, entre la serralada d’Orpinell, que arriba als 751 metres, i la de Collbàs, que en fa 544: són 11,68 km² a 351 metres d’altitud, a deu quilòmetres d’Igualada.

El municipi es va formar al final de l’edat mitjana, tot i que els primers documents que en parlen són de final del segle XVII. Com molts pobles d’aquesta franja, va néixer en el context dels castells de frontera, la línia de fortificacions que permetia dominar visualment el territori central del país i defensar-lo; Carme també havia tingut una petita fortalesa, de la qual s’han trobat al poble alguns vestigis que se suposen d’una torre de defensa, però avui no queda cap fortificació dempeus.

El monument principal és l’església de Sant Martí, de principi del segle XVIII, amb nau de creu llatina i base neoclàssica. S’hi va arribar per creixement: a inici del 1700 el poble era en expansió demogràfica i econòmica i va decidir aixecar un temple nou. L’anterior era a l’altra banda de la riera, a l’actual Cal Ros, i era de la darreria de l’edat mitjana i de base romànica; allà s’hi han trobat restes que han permès situar millor aquell primer espai religiós.

La riera de Carme explica la resta del patrimoni. De tretze elements catalogats, tres són molins hidràulics —el Molí de Carme, del segle XVII, i el Molí del Saver i el Molí Major, del XVIII—, i hi ha també un aqüeducte. Fora del nucli hi ha l’església de la Mare de Déu de Collbàs, del segle XIV, i al mateix poble el Centre Recreatiu i un grup de cases del carrer Sant Martí dels segles XIX i XX.