Viladamat

Viladamat, 11,73 km² de la plana de l’Alt Empordà a 13 metres d’altitud, es va escriure Vilademat fins al 1983. Els seus veïns són viladamatencs i tenen per malnom els Lluerts. El nom del poble ve d’Amatus, probablement el propietari d’una vil·la romana que encara no s’ha trobat: sí que s’han trobat, en canvi, el magatzem romà del segle II de l’Olivet d’en Pujol, amb sitges ibèriques amortitzades al segle IV, i la vil·la de Tolegassos, abandonada a mitjan segle IV.

La primera menció escrita és del 1060, en una donació de la comtessa emporitana Guisla a l’església de Girona: un alou vora Villam Amati. El 1078 el comte Ponç I d’Empúries va deixar en testament un mas del poble al monestir de Sant Pere de Rodes, i el 1280 el monestir va comprar a Guillem de Montgrí la senyoria i la jurisdicció. El poble era de la parròquia de Sant Feliu de la Garriga i tenia una capella auxiliar dedicada a sant Quirc prop del camí d’Albons, en un lloc que es coneixia com el Mercadal del Pont de Sant Quirc; aquell topònim i places com la de l’Oli o la de la Llana indiquen que aquí s’hi feien mercats.

El 21 de novembre de 1467, en plena guerra civil catalana, s’hi va lliurar la batalla de Viladamat: les tropes reialistes de Joan Ramon Folc IV de Cardona van ser derrotades i el futur Ferran el Catòlic es va refugiar en una casa del poble. La represàlia va ser que les tropes de Joan II el van cremar. Al segle XVI la comarca va esdevenir terra conflictiva per les incursions dels pirates nord-africans i el bandolerisme, i durant la guerra dels Segadors les tropes castellanes van incendiar el castell de Sant Feliu de la Garriga, perquè el seu senyor, Joan de Margarit i de Biure, era del bàndol dels cadells.

D’aquell mateix segle XVI són els casals i cases pairals que han perdurat al nucli vell, com el Mas Escot o el Mas Briolf. L’economia va ser agrícola, amb l’olivera com a conreu principal, i n’ha quedat com a símbol l’olivera mil·lenària de la plaça de l’Església. El 1753, amb l’església de Sant Feliu de la Garriga en ruïnes, els objectes de culte més valuosos es van traslladar al temple nou, i el 1843 Sant Quirze de Viladamat va quedar com a única parròquia del poble. El 3 de febrer de 1939, en plena retirada republicana, l’aviació franquista va bombardejar la població civil.