Torroella de Fluvià

Torroella de Fluvià és el cap d’un municipi força extens de l’Alt Empordà que inclou també els pobles de Vilacolum, Sant Tomàs de Fluvià, Palol de Fluvià i la Guàrdia: 16,85 km² a 9 metres d’altitud.

El poble està documentat des dels segles X i XI com a Torroella, Torricella i Torrezella, i la seva església des del 1279; a finals del segle XIV consta ja amb la seva advocació actual a sant Cebrià. L’aiguat de 1421 va afectar greument el poble: moltes cases actuals, construïdes posteriorment, es van aixecar sobre vestigis de les anteriors, soterrades per la capa de fang deixada pel desbordament del riu.

El nucli està dividit en dos sectors o barris separats uns 300 metres: la Força a ponent i la Vila a llevant. El barri de la Força és el més antic: per les restes conservades i per l’estructura dels carrers cal suposar que era envoltat per un recinte emmurallat, potser del segle XII o XIII, de planta allargada i estreta. El carrer més important, anomenat també de la Força, centra el conjunt, i gairebé totes les façanes de les seves cases presenten porta i finestres de caràcter gòtico-renaixentista del segle XVI: Can Sopa, Cal Sastre, Can Bardem, Can Migueló, Can Puig o Can Masset. Fora del barri de la Força cal esmentar Ca l’Albanyà, que inclou una torre de planta quadrangular del recinte fortificat, i Mas Sastre. L’element més important del barri de la Vila és l’església parroquial de Sant Cebrià, un edifici romànic tardà.

Dels vint-i-un elements catalogats, la Força, del segle XIII, i el recinte fortificat de Vilacolum, del XVI, són béns d’interès cultural, i l’església de Sant Tomàs de Fluvià està protegida com a bé cultural d’interès nacional.