L'Armentera

L’Armentera és un municipi petit de l’Alt Empordà, a la plana del Fluvià: 5,6 km² a 7 metres d’altitud, en un terreny que va dels 2 als 7 metres sobre el nivell del mar.

El poble apareix citat per primer cop en un document de l’any 922, amb el nom d’Armentaria, i des d’aquell mateix segle es té constància que era una possessió del monestir de Sant Pere de Rodes. L’any 1019 un alou de l’Armentera passa a mans dels canonges de Girona, i a les acaballes del segle XVII figura com a lloc del comtat d’Empúries, fins que finalment esdevé propietat directa de la corona.

La història del poble està feta de cops: el 1641 va ser ocupat per les tropes del duc de Noailles, el 1713 va ser atacat per les forces de Felip V d’Espanya, al segle XVIII hi va haver greus inundacions per riuades del Fluvià, el 1839 hi va tenir lloc una batalla de la primera guerra carlina, el 1855 els habitants van sofrir una epidèmia de còlera i el 8 de febrer del 1939 va ser ocupat per les tropes franquistes.

El Molí de l’Armentera és un edifici del segle XVIII notablement ben conservat: a l’interior hi resten bona part dels elements antics i es poden veure les entrades i sortides de l’aigua, d’arcs de mig punt, també en bon estat. L’església parroquial de Sant Martí és una construcció del segle XIX, d’estil neoclàssic, amb escasses restes de l’edifici anterior.

El municipi té set elements catalogats, entre els quals el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, tres cases, un molí hidràulic i una església.