Vallromanes

Vallromanes és un municipi del Vallès Oriental al límit amb el Maresme, situat a 25 quilòmetres del centre de Barcelona: 10,65 km² a 153 metres d’altitud. S’estén als vessants nord-occidentals de la serra de Sant Mateu, amb el puig de Lledó a 493 metres, dins la Serralada Litoral; el terme comprèn la capçalera de la riera de Vallromanes, que aflueix a la riera de Mogent per l’esquerra ja dins el terme de Montornès, i és drenat també per la riera d’Ardenya. El territori és muntanyós, ocupat en una bona part per matollar i boscos de pins i alzines, que fan 562 hectàrees.

La referència més antiga de Vallromanes es remunta a l’any 970, quan s’esmenta la casa de Sant Vicenç a Valle de Romanas. L’església de Sant Vicenç, documentada el 1183 com a parròquia, pertanyia al terme del Castell de Montornès, o de Sant Miquel de Montornès, al qual també pertanyia la de Sant Sadurní de Montornès.

El castell, documentat des de 1108, és situat dalt del turó del castell de Sant Miquel, al límit amb el municipi de Montornès del Vallès, i la línia divisòria que passa dalt del turó assenyala que les ruïnes del castell són del municipi de Vallromanes mentre que les de la capella de Sant Miquel corresponen a Montornès. Van posseir el castell els Montornès, que a la segona meitat del segle XIV van adquirir del rei la jurisdicció civil i criminal i el mixt imperi, mentre que el rei es reservava el mer imperi i la directa i alodial senyoria, drets que van ser adquirits del rei el 1390 per la ciutat de Barcelona.

Dels vint elements catalogats, el castell de Montornès és bé d’interès cultural, i n’hi consten sis masies, un dolmen i un megàlit.