Vilanova del Vallès

Vilanova del Vallès és un municipi del Vallès Oriental de 15,2 km² a 91 metres d’altitud. També és conegut amb el nom de Vilanova de la Roca, tot i que cal apuntar que aquella denominació està desfasada, ja que és el nom previ a la independència municipal de 1983.

Fa entre 6.000 i 8.000 anys, als finals del Paleolític Superior i inicis del Neolític, ja hi havia humans per aquestes contrades al voltant de la muntanya de Céllecs, avui en part dins del terme municipal. Ho confirmen les restes prehistòriques trobades: el dolmen de Can Gol, la roca de les Orenetes, amb pintures rupestres, les coves de Can Nadal, la galeria coberta de Can Gol i petites eines lítiques, destrals i puntes de sílex. És de suposar que, si en una primera etapa es dedicaven a la caça i la recol·lecció per alimentar-se, posteriorment es van anar adaptant a l’agricultura i la ramaderia.

Són importants els assentaments que s’han ubicat a la serralada de la costa des de l’època prehistòrica, a causa de les bones condicions d’aquella zona, i per això es conserven restes arqueològiques tant a la falda de Céllecs com al poblat ibèric del turó de Céllecs. La depressió vallesana, entre les serres litoral i prelitoral, va ser un lloc de pas per on entraven a la península les successives colonitzacions del territori: durant l’època romana aquell sector ja era una cruïlla de camins de connexió entre el Maresme i el Vallès, i per aquell motiu s’han trobat també restes de la Via Augusta romana.

El municipi té disset elements catalogats, cap d’ells declarat d’interès nacional: set masies, dos megàlits, dos edificis, una casa, una església i una muntanya, entre d’altres.