Alella

Alella és un municipi de la comarca del Maresme situat en una zona muntanyosa, a uns 2 quilòmetres del mar i 18 de Barcelona: 9,58 km² a 90 metres d’altitud, vora la riera d’Alella.

La vila és documentada per primer cop l’any 975, en un contracte de venda de terres de Premià, marcant-ne els límits de ponent, i s’han trobat documents que daten de 993 on s’esmenta la parròquia de Sant Feliu d’Alella en una permuta de terres entre el matrimoni de Guillem i Guilla i el monestir de Sant Cugat del Vallès.

La jurisdicció del poble va ser propietat dels comtes de Barcelona i, per tant, Alella va continuar sent poble de caràcter reial. En algunes ocasions, però, la corona va alienar els seus drets sobre aquelles terres, com en el cas de Pere III, que va vendre les terres a Pere Desplà per 3.000 florins el 1353, encara que van tornar a les propietats reials confirmant-ne els privilegis Joan II, Carles I i Felip II. Aliens a totes les compravendes reials, al poble hi vivien els senyors de la Casa d’Alella, que gaudien de l’usdefruit de la tercera part dels delmes de la parròquia i n’exercien una mena de senyoria: la Casa d’Alella també era anomenada Casa del Terçó o de les Quatre Torres, i està documentada des del segle XVII; els primers senyors que van gaudir d’aquells drets van ser els Banyeres, documentats des de finals del XIII.

Durant la Guerra de Successió Espanyola les propietats de les famílies d’Alella van ser confiscades, donada la tendència que tenien a favor de l’arxiduc Carles.

El patrimoni catalogat és de 110 elements, entre els quals l’església de Sant Feliu, del segle XV, que és bé d’interès cultural, i Cal Campaner, del XVII, la creu de terme i tres torres de sentinella del XVI, protegides com a béns culturals d’interès nacional.