Teià

Teià és una vila del Maresme situada als vessants de la serralada de Marina, que limita amb Alella, el Masnou i Premià de Dalt: 6,63 km² a 128 metres d’altitud. Ha estat històricament un nucli tradicional d’estiueig i les últimes dècades ha crescut considerablement absorbint població establerta des de Barcelona. Els dilluns hi té lloc el mercat setmanal.

Les restes arqueològiques del jaciment de Vallmora —el celler romà de Teià, també anomenat Cella Vinaria— semblen confirmar que en temps dels romans Teià va ser un dels centres principals de producció vitivinícola dels voltants de Bàrcino.

El nom té l’origen en la veu romana Taliano. El document més antic que fa referència al poble és del 958 i tracta de la venda d’una vinya on apareix el topònim Vila Taliano; aquell document és clau en la teoria de l’origen romà del nom, que defensa que a partir del gentilici Talius es va evolucionar cap a formes com Taliano, Tayano, Taya o Teya i Taià o Teià. La menció més antiga de la parròquia és del testament del comte Miró I de Barcelona, datat del 965, en què els almoiners del comte lliuren a la Santa Creu de la Seu de Barcelona les parròquies de Premiliano i Taliano amb els seus delmes i primícies.

Dels 52 elements catalogats, Cal Baster, del segle XV, i la creu de terme de Can Llaurador estan protegits com a béns culturals d’interès nacional, i n’hi consta l’aqüeducte de Dosrius, del XIX.