Montornès del Vallès

Montornès del Vallès s’estén per la vall baixa del riu Mogent, fins prop de la seva confluència amb el riu Congost per formar el Besòs, i és accidentat al sector sud-est pels darrers contraforts de la Serralada Litoral, amb el turó de Sant Miquel de Montornès a 413 metres: 10,23 km² a 116 metres d’altitud.

La recerca arqueològica confirma la presència a la zona d’assentaments neolítics —el jaciment de la bòbila d’en Joca, les cistes de la Torrassa—, ibèrics, amb el poblat del Turó de Sant Miquel, i romans, amb la fortificació de Can Roina, un terminus Augustalis i restes de vil·les a Can Masferrer, Can Palau i la Torrassa.

L’any 1108 apareix documentat el castell de Montornès, que va ser propietat comtal fins que el 1342 Pere el Cerimoniós el va vendre als Montornès, senyors feudals de la Torre Tavernera; el poble, aleshores un conjunt dispers de cases pairals, va canviar per aquella època la seva denominació antiga de Palau d’Ametlla per la de Montornès. Com a municipi es va formar a partir del segle XIX al voltant de l’església parroquial de Sant Sadurní, que, juntament amb la parròquia de Vallromanes, formava el terme del Castell de Montornès.

A Montornès es va lliurar la penúltima batalla de la Guerra dels Remences, el 4 de gener de 1485: el veguer de Barcelona, el temible Pere Anton de Rocacrespa, va ser derrotat pels pagesos revoltats encapçalats per Bartomeu Sala, nascut a Montornès i nebot del cabdill remença Pere Joan Sala.

Dels trenta elements catalogats, el castell i el Turó de Sant Miquel són béns d’interès cultural, i el Mons Observans i el poblat ibèric estan protegits com a béns culturals d’interès nacional.