Premià de Dalt

Premià de Dalt és al vessant meridional de la serralada de Marina, entre Premià de Mar, Vilassar de Dalt i Teià: 6,57 km² a 142 metres d’altitud.

El nom té l’origen en la veu romana Praemiliano, possiblement a partir de la vil·la romana anomenada Primiliani, i el poble es va conèixer també pel nom parroquial de Sant Pere de Premià, canviat el 1980. Al Turó de la Cadira del Bisbe s’hi conserven les restes d’un poblat ibèric dels segles V al I aC.

En principi el terme arribava fins al mar, però el 1836, per l’augment de població i per més seguretat, el barri marítim se’n va independitzar i va formar l’actual Premià de Mar. El creixement es va produir entorn de l’església i les proximitats de la riera de Sant Pere, creant agrupacions d’edificis en forma de carrers amb vials perpendiculars a les vies inicials. A l’edat moderna el poble va tenir un fort impuls per l’activitat marinera del seu veïnat del mar i per l’aparició de la indústria, i als anys seixanta es van començar a construir habitatges d’estiueig, que van formar les urbanitzacions que uneixen els diferents nuclis. Als anys vuitanta es van edificar els antics terrenys agrícoles situats entre Can Figueres i Can Balet, que van formar l’eixample.

Dels 47 elements catalogats, el Mas Moles és bé d’interès cultural, i n’hi consten setze masies més, deu cases, un jardí, un safareig i una rectoria.