Vallirana

Vallirana és un municipi de la comarca del Baix Llobregat. Pertany a un extrem de la serra d’Ordal i està situat al vessant interior del Massís del Garraf, entre els municipis de Subirats i Cervelló: 23,88 km² a 177 metres d’altitud.

El creixement d’aquest poble en les últimes dècades l’ha anat convertint en zona eminentment residencial, i a la població fixa cal afegir tots els habitatges de segona residència que s’apleguen a les nombroses urbanitzacions del terme, que ocupen gairebé les tres quartes parts del municipi.

A Cova Bonica es van trobar les restes de sis individus, els seus objectes i animals, que van servir per establir que els primers ramaders i agricultors del Neolític van arribar a la Península fa 7.400 anys. La història coneguda de Vallirana es remunta a quan l’any 904 s’esmenta el topònim en un document fent referència a una zona agrícola, destinada a vinya principalment, dependent del senyor de Cervelló.

La major part de les onze masies agrícoles del cens de l’any 1533 configuren els actuals barris i urbanitzacions: Pere de la Llibra, Joan Campderròs, Bertomeu Bogunyà, Joan Blanquer, Antoni Rovira, Matheu Muntaner, Antoni Julià, Antoni Presas, Nicolau Campenar, Bernat Romagosa i Jaume Batlle.

La construcció de la carretera del Port de l’Ordal el segle XVIII va canviar la fesomia del municipi, i va passar a generar un nucli de població entorn de la nova carretera. L’economia de Vallirana després de la fil·loxera va canviar cap a la mineria, i posteriorment cap al tèxtil.

Dels quaranta elements catalogats, la Torre dels Moros és bé d’interès cultural, i n’hi consten Can Bogunyà, del segle XVIII, Can Campderrós, del XVI, Can Julià, del XVIII, catorze cases, tres masies més, tres esglésies, tres forns de calç, dos ponts, dos edificis, una casa consistorial, una creu de terme, un restaurant i una cova.