Begues

Begues és un municipi de la comarca del Baix Llobregat, situat a 399 metres d’alçada i a una distància d’uns 30 quilòmetres de Barcelona. Bona part del seu territori es troba dins el Parc Natural del Garraf, i és el municipi amb el terme municipal més gran del Baix Llobregat, amb 50,44 km².

Arran de les troballes fetes en les excavacions de la cova de Can Sadurní es pot dir que els primers indicis de vida al poble comencen fa almenys 11.000 anys, amb els caçadors-recol·lectors de l’Epipaleolític. Fa uns 7.000 anys els beguetans del Neolític podrien haver començat a treballar en l’agricultura i la ramaderia mentre continuaven usant les coves i cabanes com a habitatge, i fa uns 2.500 anys que es construeix al Puig Castellar el primer poblat de pedra.

El nom de Begues es troba per primera vegada l’any 898 en un document on biògrafs musulmans parlen d’una batalla que va tenir lloc a Bighash, en el camí de Barcelona: aquella citació reforça la idea que la zona era de gran importància estratègica perquè hi passaven els camins des de Barcelona cap al sud. A l’aura que s’ha teixit entorn de la figura de Guifré el Pelós també hi ha contribuït la incertesa del lloc on es va produir la seva mort, que ha estat motiu de l’interès dels investigadors de la història de Catalunya: basant-se en textos d’historiadors àrabs, aquells fets podrien haver passat en un lloc anomenat Begues.

Dels quaranta elements catalogats hi consten Cal Forner, Cal Julià i Cal Marcel Ventura, del segle XX, nou masies, sis edificis, sis forns de calç, quatre creus de terme, tres cases més, dues esglésies, un arbre singular i una cova.