Torrelles de Llobregat

Torrelles de Llobregat és a la part oriental del massís d’Ordal, en terreny molt muntanyós, i també se’l coneix amb el nom de Sant Martí de Torrelles. Són 13,56 km² a 126 metres d’altitud, amb el centre urbà enmig d’unes valls de pinedes on hi ha moltes de les parcel·les de cirerers que a la contrada anomenen «vinyes».

El poble s’estructura al voltant d’un nucli al qual s’ha adossat un eixample gran: els ravals històrics del Mas i Torrelletes, separats del poble, i els del Padró, Javer, Parruca i Roig, ja units al nucli, més tres urbanitzacions, Can Güell, Can Guey i Cesalpina.

Al terme hi havia diversos poblats ibèrics, prop de Can Balasch de Baix, al Puigvicenç i a prop de l’actual cementiri. La primera referència al nom és del 957, en una menció al «rio qui volta turrilias», i la segona del 964, en una donació de terres recollida al Cartulari de Sant Cugat del Vallès. El primer torrellenc de nom conegut és Geofred Tassio, del segle X, que tenia un palau al costat de la torre del senyor. La quadra de Torrelles va pertànyer als senyors de Torrelles, un antic llinatge català, fins a l’edat moderna, i el 1392 Ramon de Torrelles, conseller i cambrer major del rei Martí i senyor de Rubí, es va casar amb Aldonça Olomar, senyora de Pallejà: aleshores es van unir els termes jurisdiccionals de Pallejà i de Torrelles.

De vint elements catalogats, hi consten una desena de cases, quatre masies —Can Roig és del segle XVI i Can Mas del XVIII—, una cova i una creu de terme.