Vilassar de Dalt

Vilassar de Dalt és una vila del Maresme a uns set quilòmetres de Mataró, entre Vilassar de Mar, Premià de Dalt, Cabrils, Òrrius i la comarca del Vallès Oriental: 8,86 km² a 142 metres d’altitud. El nom té l’origen en la veu romana Villa Azari.

El primer document que fa menció del lloc és de l’any 978 i la parròquia es coneix al segle XI. A l’edat mitjana el terme de la jurisdicció, del castell i de la parròquia de Vilassar comprenia tres veïnats diferenciats: el nucli de Vilassar, el veïnat de Cabrils, que aplegava el poblament de la vall homònima, i el veïnat del Sant Crist, que agrupava alguns masos entorn de la capella de Sant Cristòfol, al peu de la muntanya de Montcabrer.

La vila va ser una de les cremades als fets del 1714. Des del 4 d’agost de 1713 els representants de les poblacions properes a Mataró van anar a la ciutat a donar l’obediència a les noves autoritats borbòniques, però Vilassar i Teià no ho van fer: en conseqüència, tres-cents soldats borbònics es van dirigir a Vilassar, i el sometent s’hi va enfrontar i els va obligar a fugir.

Cap a la muntanya, a la zona de Can Boquet, hi ha jaciments prehistòrics importants, com el dolmen de la Roca d’en Toni i les cambres sepulcrals de la Cova d’en Pau, la Cova de la Granota i la Cova d’en Joan. Dels 82 elements catalogats, el Teatre La Massa i el dolmen de Can Boquet estan protegits com a béns culturals d’interès nacional, i el castell de Vilassar —amb torre circular i ampliacions fins al segle XVI— i Can Maians són béns d’interès cultural.